Benvinguda al lloc web. Et preguntes que és babot.cat? Doncs babot.cat és un lloc personal, el meu. Babot.cat és marca, és qualitat, és actitud i, per descomptat, és passió; en definitiva és l’Adrià digital. Però abans que segueixis, aquí no vull vendre el bo que som fent el que m’agrada (compte, no vol dir que sigui dolent), aquí trobaràs una part de la meva història amb les màquines.
Si vens buscant informació sense cap mena de vida, aquí tens el meu perfil de Linkedin. Ara bé, si tens ganes de llegir altre tipus d’informació, no se si millor o pitjor, doncs endevant, segueix llegint, potser t’agrada i tot.
La manera més fàcil de definir-me és Java Backend Developer. Fem ara el típic “justifica la teva resposta”, però si et sembla bé, em justificaré per parts, començant darrere, Developer. Crec que és bastant obvi, pico codi i m’agrada, així que ho dono per entès.
El següent és “Backend”: tinc l’estil al cul (a la vista està) i, a més, no soc massa amic de JS, tenim una relació cordial, però res més enfora.
I per últim Java. Ara m’estendré més. Considero que Java és el tercer llenguatge que va aparèixer cronològicament a la meva vida; primer ho va fer Visual Basic, amb ell vaig descobrir aquest món, posem que seria a principi dels 2000, entre els 10-15 anys.
Va donar bastant joc, sempre autodidacta o amb el suport del meu pare, anava fent alguna que altre tonteria; amb els amics a sovint estàvem provant com millorar les nostres merdes i remenant les màquines que infernals que teníem en aquella època. Corríem Debian (algo com la Woody o la Potato) i Windows, tots els que podíem trobar, des de el 3.1 fins al meravellós XP.
Anys després, vaig “entrar” al món web, no vaig descobrir cap llenguatge aquí, però he cregut convenient destacar-ho, per què puc; al cap i a la fi: “Mi web, mis reglas”. Em vaig ficar de ple els llenguatges de marques, HTML, CSS i XML. Això era l’any 2011. No se’m va ocórrer res millor que muntar el meu primer lloc web: un lloc d’informació i divulgació meteorològica.
El segon, ara sí, va ser Python. Poc temps després del lloc web, vaig aterrar a la EPSEM de la UPC, on vaig iniciar Enginyeria de Sistemes TIC. Dic iniciar, per què vaig durar un semestre, curs 2012-13. Me’l van intentar ensenyar, entre altres moltes coses suposo, però jo estava pendent d’altres merdes, així que no recordo res.
I per últim Java. I aquí apareixen les peguntes típiques de: Quant temps portes programant? Quin és el teu nivell? Saps com... Aneu a pasturar. Programo des de fa molts anys, Java només és un llenguatge. Igual que parlar; ho faig des de petit, però amb els anys he après a fer-ho millor i amb altres idiomes, no obstant això, l’essència és la mateixa. Si algú és inútil en català, també ho serà en qualsevol atri idioma.Un altre de les preguntes, no tan comú és: per què Java? Doncs, va ser el llenguatge vehicular del meu FP, ni més ni menys. Un entrevistador, em va contestar a l’última frase amb: i no has volgut canviar-te mai a un altre idioma? I responia jo: i tu, no has pensat a canviar-te del català al Txecoslovac? Doncs clar que ho he pensat, però m’agrada Java, estic còmode, quan vulgui, si vull, ja ho faré. Preguntes tontes, respostes tontes; easy peasy.
Crec que tota la vida he estat QA sense saber-ho. Mai li havia posat nom; bé, jo no li havia posat nom, me mare sí: - Com t’agrada criticar, eh? Fes-ho tu a veure si pots! Preguntes tontes... - No és la meva feina mama; jo si faig faltes, em suspenen (bàsicament sempre).
L’error que recordo amb més amor, era a la carta del bar on d’adolescent hi passava hores infinites: la pizza Funghi, a la descripció dels ingredients hi posava “Jamón Jork”. Des de el moment que ho vaig descobrir va ser la meva pizza predilecta i fins a que va tancar va ser la pizza de “Jamón Jork” per mi i les meves amigues.
De fet encara conservo una carta del bar, és un dels records més bonics de la meva adolescència.
I així a tots els àmbits, sempre buscant la perfecció, buscant el punt feble on poder ficar el dit i fer caure el la careta i descobrir que hi ha darrere. Encara més lluny, sempre amb l’anhel d’una perfecció, aparentment, utòpica.
Quan buscava un lloc de feina més enfocat a QA, em preguntaven, com no, - I quan temps has treballat de QA manual? Sempre responia el mateix: doncs miri, des de que en tinc consciencia, i ho he fet gratis. Ara que he descobert que hi ha gent que cobra per això, veig que he tirat per terra gairebé 30 anys de carrera.
He fet moltes feines al dels anys, i a totes, he fet de QA sense saber-ho. El que em porta al moment en que vaig descobrir que podia fer carrera real ajuntant dos dels meus mons, la cerca de la perfecció i el software. Aquell moment el recordo amb molt amor també, va ser com veure un unicorn però encara millor, per que els unicorns son un mite, però els QA, som reals.
Per cert, QA s’hi neix.
Un dels projectes, un lloc web d'informació i divulgació meteorològica, nomia tempsalaior.info, estava feta així com vaig poder, amb el ForntPage, però amb els meus coneixements d'aquell moment, no tenia res a envejar a altres que havien costat molts diners i recursos.
Jo tenia una estació meteorològica automatitzada connectada per USB a la meva torre que extreia les dades cada en XML cada 5 minuts. Per FTP pujaven al servidor on tenia allotjada la web i cada X temps actualitzava. No recordo ni com feia el bucle ni com extreia les dades.
Vaig estar i estic, molt orgullós de la meva pàgina i la feina, l'ensenyava a tothom, fins i tot el departament de Física i Química de l'institut del poble la mencionava a les seves classes. Una proesa per mi, fins que em van tancar la pàgina per impagament; efectivament, no tenia un duro.
No tots els projectes són tècnics, per descomptat que hi ha més, alguns els pots veure al meu lloc de GitHub (està bastant desactualitzat, sorry). A l'estiu del 2015 vaig decidir deixar-ho tot i marxar a Noruega. Hi vaig passar vuit mesos, convivint amb tres famílies diferents, de procedències dispars, amb cultures, dins del propi país, sorprenentment diferents i amb què s'involucraven en la comunitat o el poble de manera, podríem dir, curioses.
No vaig marxar per fer diners, va ser una inversió. Per aprendre sobre un país i unes cultures marcades per una meteorologia (si no t'havies adonat, és un tema que m'atrau) complicada.
Anys després, l'any 2018, vaig fer una "escapada d'estiu" semblant però aquest cop, per millorar l'anglès. Amb només deu dies de marge em vaig muntar una estada de dos mesos amb una família i sis hores de classe diàries a la ciutat de Calgary, a el Canadà.
Cal dir que no tot va ser estudiar, la situació geogràfica d'aquesta ciutat és privilegiada i més si t'agrada la meteorologia. Certament, va resultar ser una experiència increïble, coneixent un país envejable, en quasi tots els aspectes, i unes cultures extraordinàries.
Nascut al 90, criat amb un IBM PS/2 25 SX, que muntava un 8086 corrents amb MsDos i un pare que picava Cobol, que es pot esperar? Des de ben petit he estat en entorns on l'enginy i les ganes d'aprendre ho han estat tot. Som una persona curiosa, observadora i molt activa. Això m'ha portat i em porta a voler fer coses noves constantment, per por a deixar-me alguna cosa que potser m'encantaria sense provar.
Sempre m'ha estat més fàcil relacionar-me amb màquines, que amb persones. Encara que, amb els anys, he millorat bastant la interacció amb aquestes últimes.